Hola companys!!
Us volia explicar l'experiència que vaig tenir l'altre dia, on vaig estar a la classe amb nens amb paràlisi i retard mental. En aquesta classe hi ha 7 nens i dos mestres. Em va soptar molt el treball de les mestres, ja que estimulen molt als nens, cada tarda fan estimulació a través de música, videos, llums, etc. I a la vegada els hi van fent massatges. Va ser una experiència molt bonica.
En aquesta classe els alumnes no fan molts avanços, però almenys se'ls pot estimular, i les mestres encara que els nens no tinguin control d'estinter els fiquen al lavabo per fer pipi, i els hi funciona encara que no siguin concients.
En la classe hi ha una nena que sempre es mossega la mà, i s'hi ha acostumat i no sent dolor, a més se li està deformant. Teniu alguna idea que es pugui fer en aquest cas perquè no es mossegui tant?
Gràcies companys,
Seguim en contacte.
El cas que presentes és força complex i delicat, i la veritat és que no tinc experiència en aquest àmbit. Considero, però, que el primer pas d’una intervenció en aquest sentit hauria de ser identificar què provoca en la nena aquest tipus de conducta. Es tracta d’incidir en la causa del problema per a poder eliminar el comportament destructiu que se’n deriva. Un possible explicació de l’autoagressió pot estar associada amb l’aspecte emocional. En aquest cas, l’actuació educativa aniria dirigida a promoure el benestar emocional de la nena, disminuint les seves experiències negatives (por, ansietat, frustració...) i potenciant un clima de seguretat i d’acolliment.
ResponEliminaHola Laura,
ResponEliminaOpino com l'Esther que la situació que presentes és força delicada complexa de resoldre perquè ja que la nena ha interioritzat molt aquest mal hàbit, així que deu fer força temps que es auto-lesiona. Tampoc tinc experiència en aquest àmbit però comparteixo amb l'Esther que és probable que la causa d'aquest problema sigui de tipus emocional. Per tant seria important treballar aquest àmbit fomentant emocions positives i creant situacions de relaxació i benestar personal. També es podrien augmentar les activitats que sabeu que a ella la motiven i li agraden per tal de intentar focalitzar durant més temps la seva atenció en la realització d'aquestes tasques i d'aquesta manera anar disminuint aquest mal hàbit.
Noies!moltes gràcies per les vostres aportacions, però no crec que sigui un tema emotiu, ja que ho fa tant si està contenta com si està enfadada, és com un tic, i com que no parla, i té una movilitat limitada. A mida que vagi coneixent la nena, i les seves dificultats us aniré informant. Moltes gràcies per les vostres sugerències.
ResponEliminaHola tal i com diuen les meves companyes considero que és un tema molt delicat. A una pàgina d´internet he trobat alguna informació relacionada de nens amb síndrome de X fràgil que es mosseguen les mans que potser te pugui servir. Els nens amb SXF sovint es mosseguen les mans quan estan excitats, atabalats, ansiosos o frustrats. Mossegar-se les mans proporciona un estímul de pressió profunda en la mandíbula que els resulta calmant. Sovint és una conducta difícil d'extingir perquè els resulta necessària per calmar-se. Encara que de vegades aquesta conducta no pot ser completament eliminada sí pot ser sustituída per altres de caràcter relaxant menys nocives. El primer pas consisteix a ensenyar al nen a mossegar un altre objecte quan està excitat, ansiós o atabalat. Es tracta de trobar un objecte que li agradi mossegar. Són sovint objectes que els agrada mossegar. Llavors cal procurar que aquests objectes estiguin disponibles en les situacions en les quals el nen es mossega les mans sovint. Quan intenti mossegar-se cal parar-li, dir-li que no i oferir-li l'objecte alternatiu per mossegar. Una vegada que el nen hagi après a mossegar un altre objecte en lloc de les seves mans, aquest pot ser sustituít per un altre més apropiat o menys evident.
ResponEliminaEt deixo la pàgina
http://www.xfragil.com.ar/docs/sfx4.pdf
Hola Laura,
ResponEliminaLa veritat es que sí, es complicat el tema i el desconec per complert. De tota manera la idea que comenta la Elsa i el document que falicilita son molt clars i estan força bé per començar. Tot i així pot ser que aquesta alumna no vulgui mossegar un altre objecte en comptes de la seva mà, així que jo et proposo fer ús d'un guant reforçat amb escuma per evitar que es segueixi fent mal a la mà. Aquest podria ser un primer pas abans d'introduïr un objecte nou i diferent com comenta la Elsa, i mica en mica, fer el pas a aquest altre objecte extern. Espero haver ajudat.
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Els tindré molt en compte! ja us seguiré informant! :)
ResponEliminaA mi la idea de l'Elsa també m'ha agradat. Jo tampoc tinc experiència amb un cas així. Potser no trobo tan interessant la proposta d'en Joan, ja que penso que la nena pot sentir-se imposat el gua en canvi l'objecte pot ser més satisfectori si l'accepta de forma voluntaria. Però si la nena s'està fent mal a la mà el punt de deformar-se-la potser si que el gua podria ajudar a que no es fes més mal.
ResponEliminaÉs dificil. Ja ens informaràs com ha anat.